Alan Mathison Turing (23 de juny de 1912 - 7 de juny de 1954) fou un matemàtic britànic. Va treballar en camps com la informàtica teòrica, la criptoanàlisi o la intel·ligència artificial. Se'l considera el pare de la informàtica moderna.
Algunes de les seves principals aportacions a la informàtica teòrica i a la intel·ligència artificial van ser la màquina de Turing, la computabilitat universal o el test de Turing. Sota els serveis d'intel·ligència britànics, i al llarg de la Segona Guerra Mundial, va treballar a Bletchley Park, el centre de criptografia britànic, on va dirigir durant un temps el Hut 8, la secció responsable de la criptoanàlisi naval alemanya. Va desenvolupar unes quantes tècniques per desxifrar els codis alemanys, inclosa la "bomba", una màquina electromecànica que podia desxifrar el codi de la màquina alemanya de criptografia Enigma. Això va ser crucial per al desenvolupament de la Batalla de l'Atlàntic. Va ser el primer científic que va usar computadores amb aplicacions a la matemàtica.
Va ser perseguit el 1952 pel servei d'intel·ligència britànic a causa de la seva homosexualitat.[3] Per no anar a la presó, Turing va acceptar sotmetre's a un tractament d'hormones (estrògens) que utilitzaven en aquella època. Turing va acabar suïcidant-se el 1954 menjant-se una poma amb cianur.
El 10 de setembre de 2009, després d'una campanya a Internet, el primer ministre britànic Gordon Brown es va disculpar per la forma en què Turing va ser tractat després de la guerra.
